Espai escènic del Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaia

Obra: Espai escènic del Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaia

Autor: Toni Mas

Ubicació: Plaça Constitució (día 4 d’agosto)

Data: 2019

L’obra és bàsicament figurativa i utilitza la textura, tant visual com tàctil, i la línia com a elements bàsics d’expressió. Aconsegueix així efectes poètics, rics i suggeridors, recolzats en un color sobri, el grafisme, la incisió sobre la superfície i el collage. Els últims treballs, realitzats fonamentalment en paper, inicien una clara aposta de l’autor per la tridimensionalitat. L’obra fa una clara evocació al Tribunal del Comuner. 

El Tribunal del Comuner és el tribunal de reg de la Comunitat de Regants del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaia, també anomenada Sèquia del Comuner. El tribunal té jurisprudència absoluta i privativa sobre l’àrea agrícola del Rollet de Gràcia i està exempt d’anar en cas de conflicte al Tribunal de les Aigües de València, dirimint ell mateix els assumptes d’usos i aprofitament de les aigües, així com els conflictes i infraccions que es puguen donar.  Relacionats amb el Tribunal del Comuner hi ha altres components importants del patrimoni local que donen entitat a aquest tribunal. Es tracta de l’horta històrica tradicional d’Aldaia, la Sèquia del Comuner o Rollet de Gràcia (amb els seus elements hidràulics), la Comunitat de Regants (comuna de llauradors cultivadors dels camps) i la Cisterna d’Aigua del segle XVII (prenia l’aigua del Rollet i abastia a la població). Tots plegats constitueixen un ric conjunt de béns de valor històric,  arquitectònic i etnològic representatius de la història i la cultura local, així com la conservació d’un viu lèxic valencià dels coneixements i pràctiques de reg de l’horta valenciana. El Rollet de Gràcia pren les aigües de la Séquia Quart-Benàger-Faitanar del Túria, en l’anomenat Pont Nou, i rega aproximadament unes 1.100 fanecades al terme d’Aldaia. El Tribunal del Comuner ha estat declarat per les Corts Generals espanyoles tribunal consuetudinari i tradicional, alhora que té el reconeixement de Bé de Rellevància Local Immaterial de la Comunitat Valenciana, concedit per la Generalitat Valenciana.

L’origen de la Séquia del Comuner el trobem documentat en un privilegi de 10 d’abril de 1268 concedit pel rei Jaume I als musulmans de l’alqueria d’Aldaia per a prendre aigües de la séquia que corria junt a Alaquàs (actual Séquia de Benàger), un espai de regadiu que ja existia abans de la conquesta cristiana. L’obra de Tonia Mas recull un paràgraf d’aquest Privilegi:

«Per nos i els nostres concedim a tots vosaltres sarraïns d’Aldaia, alqueria de Quart, presents i futurs, que pugueu fer un partidor en la séquia que corre junt a Alaquàs, per a regar aquelles quatre heretats, que vosaltres teniu segons antigament en temps dels sarraïns acostumàveu a fer. Manant firmament als beguers, batlles, jutges i justícies i a tots els altres oficials i súbdits nostres, presents i futurs, que en el referent a açò cap impediment o contradicció vos facen, ni que permeten de ninguna manera que es faça ni per uns ni per altres. Donat a València, als 4 dies de les idus d’abril de l’any del Senyor MCCLXVIII». (Traducció de l’original en llatí de Josep Ramon Sanchis Alfonso).

Josep Ramon Sanchis Alfonso (2003): “El reg de l’horta d’Aldaia i el seu Rollet de Gràcia: les Ordenances de la Séquia del Comuner”, revista Torrens, 13, p.160.

José Bonet Navarro (2019). Rollet de Gràcia de la Huerta de Adaia. Tradición y costumbre en la resolución de conflictos. València, Editorial Tirant lo Blanch.

Francesc Martínez Sanchis (2021): El Tribunal del Comuner del Rollet de Gràcia de l’Horta d’Aldaia. Edita: Ajuntament d’Aldaia. Col·lecció Llotgeta de Patrimoni Local.